diumenge, 21 d’agost de 2011

Pedals de Foc 2011

Aquest any, tres Montbikers es decideixen a fer la Pedals de Foc, amb circuït renovat amb més sendera i moltes ganes de xalar, aquí teniu la crónica de Xavi Casanova, i com diu, anem coordinant les agendes per fer un bon grupet el pròxim any. 


dilluns, 8 d’agost de 2011

Parc Eòlic i sendera de Bitem

El diumenge, sortim 5 Montbikers a fer una sortida, no d'estiu, i amb les dobles, per evitar polèmiques. La ruta, molt coneguda, en la part de pujada però no la sendera de baixada i que explicaré després.

A les 8:15 i després d'intentar salvar la suspensió de Pili, per la sortida, marxem direcció el ventiladors del Baix Ebre pel camí de Ranxero, que com molts ja sabeu, és en forta pujada i constant per arribar als 550 mts de cota en pocs kilòmetres. Allí agafem forces i respirem una mica, la calor és impressionant i sort de l'aire que corria, Pili i Liberto decideixen deixar-nos per evitar forçar la màquina de Pili i baixen pel Coll de l'Alba, nosaltres Xavi, Lluis i jo continuem direcció Bitem, primer per una sendera molt tapada per engalzar de nou en la pista direcció Bitem, però de pujada per arribar als 600 mts als altres ventiladors.

Després de perdre una mica de cota, trobem la sendera que ens portaria ens uns quants kilòmetres fins el mateix Bitem, la senda és enduro total, de les que has d'estar sempre concentrat, té trams de tot, corbes, parts ràpides, però la majoria, d'escalons i pedres i trams penjats, bé, de les que fem pel nostre territori.
Bona baixada que ens agafa als tres poc acostumats als trams tècnics, fa massa dies que no fem sortides enduro i això es nota, tocarà agafar més la doble.
Per acabar, tornada amb vent de cara, no podia ser d'una altra forma, fins Amposta, amb 63Kms i 820 mts de desnivell i 5h de sortida.
Bon entreno per Xavi i Lluis que la setmana que bé marxen a la Pedals, ànims!!

(Nando)

dilluns, 1 d’agost de 2011

Ruta del Tigre

El divendres 29 de Juliol, emprenem l'esperada sortida de la Ruta del Tigre, ruta que tenim als nostres Ports i que ens permet realitzar una sortida de 3 dies amb parts molt conegudes i altres, en el meu cas, totalment desconegudes.
Primer que tot, donar les gràcies a Xavi C i a Jon per pegar-se la matinada i pujar-nos a Caro, d'on sortim, Adan, Xavi A., Lluis, Jordi S, Carlos i Nando.

I Etapa (Caro - Morella)

Era en principi, per desnivell, l'etapa més dura, però finalment no ho seria, la primera part totalment pistera per fer la coneguda Caro-Fredes, el dia era espectacular per rodar, i fins i tot, ens tenim que ficar els paravents i "manguitos" varies vegades.
Un cop a Fredes, i després de trobar-nos a les companyes de Vic, que feien també la mateixa ruta, emprenem el GR per anar al Boixar i després carretera fins Castell de Cabres on, encara que era prompte decidim fer la parada per dinar, després no tindríem ocasió de passar per cap poble més fins Morella.
Després de dinar, la part més dura, amb trams de pista amb més desnivell i un final asfaltat fins les antenes de Morella, on per un petit PR molt tècnic faríem cap a Morella abans de les 17:00.

Tot això sense abans passar pel menjador de voltors que ens va deixar impressionats.
La tarde per Morella trencant la banca i el pot que havíem fet per pagar, però ja se sap.... la hidratació en aquestes sortides llargues és el més important!
Per la nit soparet de lujo i a dormir que la festa només havia començat....


II Etapa (Morella - Vallderoures)

Aquesta segona etapa, era la part que jo més espera conèixer, ja que és la part del GR7 que no tenia controlada i ....... bé comencem.
El primer dia cero incidències, però aquest segon, començava diferent, la forquilla de Xavi i un pinxaso només sortir ens fa perdre la primera part del matí, el canvi de Lluís també amb problemes, i pràcticament a les 10 arranquem de Morella, pujada al Peirò Trencat amb alguna confusió al GR i la calor que ja apretava, així que sense molta pausa emprenem la baixada a Vallibona també pel GR, baixada tècnica al principi però molt agradable en la segona part, on ens trobem de nou amb les companyes de Vic, i que ens porta pràcticament fins els carrers de Vallibona.

Parada per esmorzat, que finalment seria quasi el dinar, perquè quins "bocadillos", espectaculars, i aprofitem per fer la reparació d'urgència del canvi de Lluís i algun que altre ajust a la maquinaria.
A les 12:30 amb la millor hora i uns 30º al clatell emprenem els 14 kms de pujada de Vallibona fins Castelldecabres, no sé com definir-ho..... només sé que mentre pujava sentia la cançoneta dels Pokemons del dibuixos del crio i pensava, això és que estas a punt de morir... estas grave grave. Però, poc a poc, i parant a les poques ombries que podíem, vam arribar al Boixar a les 15:00, parada per agafar aigua i forces i ultima pujada fins el Coratxar.

A partir d'aquest punt, ruta més coneguda, baixant per sender fins el Mirador de Sant Jaume i les roques Masmut fins Penyaroja, les forces anàvem més justes i la senda que és llarga i tècnica ens acaba les forces restants, només falta la part final més en baixada i amb l'esperat bany al Pantà del la Pena.

Amb els ànims recuperats i pocs kilòmetres per davant arribem a les 20:00 a Vallderobles amb els 84 kms a les esquenes i alguna esgarrapada del Tigre que aquesta vegada si que havia estat a l'altura.
El sopar a la Fonda Querol i rehidratació per carrers de Vallderobles que estaven a petar.

III Etapa (Vallderoures - Amposta)

Etapa més llarga amb 100 kms però molt menys desnivell, només teníem que sortejar la pujada per la sendera del Riu de les Valls i el PR fins la pista, pujada a peu en direcció contraria a la que fem normalment. Un cop arribats a la pista, decidim variar aquesta baixada i fer la sendera que ens dona als estrets.... si es pot baixar per sendera no anirem per la pista, no?

Estrets i direcció Horta, passem de llarg per aprofitar millor el mati fins Bot on dinem i recuperem forces per la part més monòtona i poc agraciada de la sortida, Via verda i canal fins Amposta.

Una ruta que ens a donat de tot, i que crec què, el més important, companyerisme, amistat, i saber patir i disfrutar amb l'esport que ens agrada la BTT.

Gràcies especials a Lluís que ens a muntat la sortida amb tot preparat i contat, no hem patit de res i els números a la perfecció i a Carlos pel reportatge de fotos.... i també a Jordi, per fer de tresorer, que sé que va acabar una mica fart d'anar sempre a pagar, però content. Ara a pensar en la pròxima especial.... pot ser... Pedals de la Cabra, no sé, no sé....

Vinga, ànims als valents de la Pedals de Foc, que espero la crònica també d'aquí 15 dies.


(Nando)