divendres, 19 de juliol de 2013

Pedals d'Occitania


Aquest any decidim fer l'altra Pedals del Pirineu, Occitània, tot i els aiguats i sabent que no podríem fer el tram de tornada a Viella, les ganes ens superen i ens tirem avant.
Com a resum puc dir-vos que, a parer meu, és cert que aquesta Pedals té més senda que la de Foc, però al contrari que l'anterior molta es fa de pujada, afegint dificultat física i mecànica, ja que, les bicis queden tots els dies en molt dolentes condicions.
Tot i això, considero que és una bona sortida, fins i tot, recomanable com la pedals de Foc.




1 Dia: Viella- Baggneres de Luchon
---------
Dormim a l'Hotel Nere i sense matinar en excés, cap a les 9:00 sortim direcció Bossots com a primera meta, el no haver d'agafar taxi ni carregar les bicis et dóna més marge i tranquil·litat, tot i això, encara no hem canviat el xip i continuem pensant que fem ruta curta, tipo Xallenger i sortim bastant fortets.
Només sortir de Viella agafem la primera senda, de pujada, cosa que seria habitual i anem seguint els trams de GR per passar pels diferents poblets, a poc a poc, guanyem cota seguint el riu i després pista forestal amunt, forta pujada que fem ara fresquets, encara a bona velocitat.
Aquest primer dia, ja anàvem avisats, que no aportava gaire cosa, però no pensàvem que tant poc, la baixada per pista i després asfalt, només ens deixa una increïble "rajada" de coberta, Nobby Nic a la merda, és a dir, 50€ a la basura, per una pedra que més bé pareix un gabinet.
Arribem a Bossost amb la idea de canviar la coberta que hem reparat amb el "Magic Powerjajaja però ens comenten que no hi ha botiga que haurem d'arribar a Luchon, pareix que aguantarà però s'hade canviar.


Parem a esmorzar, i es fica a ploure en ganes, la sort ens acompanya, esperem que pari una mica i reprenem la pujada ara al conegut del Tour, port de Porthillon,i que té una bona espenta, quan pràcticament ens falten 3Km per coronar, ens desvien per pista per encara fer més pujada, ara sí, que els paisatges mereixen la pena i els trams enfangats donen aquell punt d'aventura.
Un cop dalt baixem una part del port per carretera fins a desviar-nos a una pista per fer una bona senda de baixada fins Luchon, amb un bon final d'etapa.

2Dia: LuchonSt Bertrang de Comminges
------------
Ara comença la part dura i bona dels Pedals, i no defrauden, els primers 17Km fins a la parada d'esmorzar i segellar, són pràcticament per senda i pista perduda, costen d'avançar i si tot a de ser així, avui es farà dur. 

Llàstima que, encara que ens agrada la senda, tota de pujada es fa pesada. Un cop esmorzats i retrobat amb el grup de Reus, per cert, molt simpàtics continuem ara per pista, la pujada al Coll de Bages, punt més alt de tota la ruta, a pràcticament 1900mts d'altura, i d'on gaudim dels Pirineus en essència, és per mi, la segona vegada que puc deixar les pistes amb arbres i anar veient com acabem i entrem en les pastures on només l'herba es fa lloc, un moment màgic i que et fa sentir bé.
Com esperàvem, ràpida baixada per pista fins a trobar de nou els arbres i després una de les sendes més xaladores de la Pedals, amb un primer baixador d'escàndol i ràpida continuació per senda com és també costum.

Fofo, segur que ens farà algun muntatge dels bons vídeos que vam fer al Gopro.
Un cop baixat, fins a la quota 400, queda anar remuntant alguns colls i passant per pobles on ja no podem dinar fins a arribar a S. German a les 16 de la tarde, amb 2000mts acumulats i amb la bona sensació d'un gran dia de BTT.
Dutxa, neteja de bicis i a esperar l'arribada del grup de Reus i els Bascos, també mola això de fer-se els xulos jajajaja. Fins que et diuen que quatre dels vuit havien fet la Titan Desert... i natros de xulets al bar jajajaja.

3Dia: St German - Coll de Mente
--------------
Etapa reina, no la d'ahir, que ens ho pensàvem, aquí ens despedirem dels dos altres grups, que seguint les indicacions de l'organització paraven a Aspet, com final d'etapa, nosaltres amb la intenció de deixar com mur tràmit la 4 etapa, pujaríem els 30Km restants fins al Coll de Mente.


La primera part de l'etapa fins Aspet és molt amena, fins i tot diria de les parts més entretingudes, pistes amb molta vegetació i bones sendes, també però de pujada, quina mania
xeics...
Anem recuperant cota fins als 1000mts on decidim fer un invent, veient que ens feien baixar per pista i passar per poblets i als GPS portem gravades els tracks de l'Occitània original, hòstia aquesta va per GR i de baixada...mirem, mirem i després de revisar les corbes de nivell, pos avall. Encert!, i senda molt tècnica, sobretot per les lloses i la quantitat de fang que demanen atenció màxima.
Un cop retornem al camí original, parem a esmorzar, el grup de Bascos i de Reus ens passen, normal, la baixada per pista és més fàcil i no parem com nosaltres, ells no tenen dia dur.


Després d'esmorzar més i més senda, tota ràpida però en molt de fang i finalment arribem a Aspet on dinem, ara si, amb el grup de Reus, ells finalitzem etapa i nosaltres ens queda el dur.
Descansem més d'una hora entre el dinar i l'intent de migdiada, quedem 30Km dels qual 26km són amunt per pista per guanyar 1300mts positius més. Anem fent primer en rampes molt dures que ens fan guanyar desnivell rapidament, quant ja tenim els 1000 d'altura als GPS , pos senda avall, normalment l'agrairíem però, és el tercer dia, anem tocats, i tornar a baixar a 600mts no ens ha fet molta gràcia.
D'allí fins al Coll de Mentepos 20km de pista molt xula i amb desnivell controlat, a poc a poc van passant,tinc que reconeixer un moment de debilitat (li recordo a Fofo les paraules de les xiques de la Pedals, voleu dir que podreu??? Això és tralla) es fica a ploure però ja no ens fiquem els xubasqueros, només volem arribar i fer la cervesa, vinga power o powers i amunt!!!!


Finalment a les 18:30 i després de quasi tres hores arribem al Coll de Mente!!

4dia: Coll de Mente -Viella


-------
Dia de tràmit, però amb senda, podria a ver estat un boníssim dia, ja que la ruta prometia, des del Coll de Mente fins "la frontera" tot baixada, i avui sí, per senda pràcticament tota la ruta, sendes que sent fàcils, com totes, demanen atenció, empedrats que en banyat (que sempre ho estan) necessiten extremar la prudència i boníssim paratges.


Un cop arribats a la frontera donem per acabada la ruta, ens queden 30km que és tenen que fer per carretera, ja que els aiguats han fet desaparèixer les sendes i un poc més la carretera, molt trams tallats i veient la força de la naturalesa, que poc ho pensem a vegades.
Arribem a Viella a les 12, fotos, dutxa i dinar de fina de ruta per tornar a bona hora a casa!!!

Crec que si, que aquesta Pedals és més extrema que la de Foc, potser sí, que vas per més senda i el paratge és més verd, la recomano, però al meu gust, no esta tan compensada ni tan treballada com la Pedals de Foc, on cada dia vam tenir el moment de gloria. Aquí tens dos dies molt bons i dos, sobretot el primer, on no t'aporta res. L'últim dia ja ho sabíem les circumstancies manen i no es culpa de l'organització.

Per cert, si algú veu la crònica, recordar-vos de no esmorzar a l'oncle, merdós de Bourg d'Oueil, a part, de careroxulo i fotedor, 10€ per un bocadillo de truita, és passar-se, ni França ni osties. A l'organització ja vam fer una menció i espero que serveixi perque alguns no s'aprofiten de la gent.



Em deixo moltes coses, la piscina i spa del primer dia, els bons sopars i gelats que ens hem fotut, els ratets de veure les fotos i els vídeos tots junts, i sobretot, els quatre dies que he tornat a passar amb quasi el mateix grup que l'any passat, faltava Liberto, però Adan també dona molt de joc. Crec, que no m'equivoco a dir, que si no és per coses externes, l'any que ve ens tornem a trobar fent una altra pedals...potser al Pais Basc.. ja veurem!!



Gràcies Lluis, Fofo, Adan!


(Nando)

dimecres, 10 de juliol de 2013

L’últim finde per al veranito (VIP + XALLENGER)

Dissabte 6, ViP EXTREM:

Per fi ja arrivat la data que molts estàvem esperant i que ens ha donat motius per fer algun que altre entreno en secret. I no és per a menys, 128 Km i 3800 mts de desnivell positiu d’aquesta prova, fa que sigui un repte per a tots nosaltres.


Un total de 8 Montbikers aniriem a deixar la nostra primera petjada a la quarta edició de la Vip Extrem a Vimbodí. Iban, Rodri, Jordi, Ramon, Llorenç i un servidor, marxem divendres per la tarde per fer nit a la mateixa població i poder agafar dorsals i aclimatar-nos amb més tranquilitat. Oscar i Xavi Reverte, pujarien el mateix dissabte amb la corresponent matinada.
Dissabte a les 6:30 del matí ja ens trobem al polideportiu, buscant alguna cosa per posar-nos a la panxa abans d’arrancar. La temperatura és de 12º, qui ens havia de dir que al cap d’unes hores arrivariem fins als 38º.


Molt puntuals a les 7:00, ens donen sortida. Però abans ens fan aixecar la bici, per tal de fer la foto amb tots els participants. La gent surt “tipo Xallens”, puntes de 40 Km/h només arrancar. Fem un troç d’asfalt, però aviat entrem a una pista, on continuen els avançaments, quasi camicazes, entre els participants.
Enprenem la primera pujada del dia, d’uns 500 mts+, seguida d’una ràpida baixada per sender fácil i una altra pujada similar a l’anterior. Tornem a baixar i pugem uns 300 mts+ per formigó, abans del primer avituallament sòlid. Som al Km 35, trobem tota una varietat de menjar per posar-te les botes.
Del Km 35 fins al 80, és un trencacames, no pares de pujar i baixar, però com les rampes són relativament curtes i les baixades moltes son per sendera, van passant els quilometres d’una forma molt “xaladora”.
Km80, avituallament per dinar. Ofereixen plats de pasta, fruita i el més important, beguda fresca i una mànega d’aigua per refrescar-te, tot un luxe.
Seguidament baixada per sendera, ràpida però tècnica, amb algun escaló d’aquells per perdre les dents. Estem xalant com a crios, però tot lo bo s’acaba. Ja ens havien avisat que el plat fort venia ara, una llarga pujada de “plateret”. I la pujada no era el pitjor, són les dues del migdia i el sol és insoportable. Temperatures de 35-38º, i no corre ni un alé d’aire fins que coronem, i la sombra no abunda. En acabar la pujada trobem un altre avituallament, estan tots super ben ubicats. I después, una llarga baixada, convinant pistes i senders de nivell mig, que ens tornen la rialla a la cara. Bufff, tornem a ser baix!

Km 107, ara toca “l’última” pujada, ho poso entre cometes perque era la última llarga pujada, però n’hi havia més. Les ganes d’arrivar son totes, i les forces i sobretot la moral ja han entrat en la zona de reserva. Però per sort nostra, la pista fins la ermita de no sé qué (no en vaig vore cap d’ermita), era bastant suau i et permetia pujar-la amb soltura amb el plat mitjá, i la sensació de que avançaves t’anava animant. Acabem la pujada, ostres ja ho tenim això!!!! La recompensa és una bona sendera de “cul atràs”, que ens deixa a 8 km de la meta. L’últim esforç per arrivar a Vimbodí.
Creuem la meta, i ens pengen la medalla de Finisher!!! Agafes aire i tens la sensació que has guanyat, que has derrotat al monstre de l’última pantalla!!!

Ha estat una cursa dura, però hem disfrutat de poder-la sufrir i acabar quasi tots. Llàstima de Jordi, que per una mala caiguda, el fan abandonar prop del Km 30.
L’any que ve més i millor Jordi!! Algú haurà d’anar a baixar temps, no ?
Només hem queda felicitar a la organització, pel treball ben fet. El circuit, els serveis, els avituallaments, els voluntaris, la organització… tot està perfecte per a poder gaudir d’aquest gran repte amb comoditat.


Diumenge 7, Benissanet:

Si no m’he descomtat, 15 montbikers acudim a l’última prova del circuit Xallenger Terres de l’Ebre d’abans de l’estiu, el BTT de l’Auberge a Benissanet.


La sortida és a les 9 del matí, per al meu gust una mica tard si tenim en conte l’època de l’any que estem. Arranquem com sempre, a tota pastilla, però als pocs quilòmetres tenim una pujada de sender que ens farà posar el peu a terra per pujar en fila. Casi millor, així tenim excusa per pujar-la a peu, je je je. Avui les forces van justes i caldrà reservar.
A la resta del circuit trobem una bona combinació de pista i senders. Els quilòmetres van passant prou ràpids, tret de l’ultim sender de 4 Km que pareix que no s’hagi d’acavar mai. Però en general, els senders, han sigut bons i xaladors, tant de pujada com de baixada.
De segur que repetirem aquest circuit un altre dia, això si, quan les temperatures siguin més baixes.
He comtat amb la companyia de Pelli durant quasi tot el recorregut, i ha sigut la clau d’aquestes bones sensacions del circuit. Avui en solitari hagués mort!!!
Els avituallaments perfectes, amb tota la beguda fresca, Cocacola, isotònic, aigua…
I alguna cervesa per si algú tenia “antojo”. Ens tocarà pendre nota d’aquests detalls per l’any vinent.
A l’arrivada, rustida i beguda per al corredors, i una bossa carregada de fruita del terreny, que sempre s’agraeix.
Una dutxeta i cap a casa a descansar d’aquest cap de setmana tant intens. I a recuperar-nos per a la pròxima, la Pedals d’Occitània. Ruta que farem aquest final de setmana, això si, a un altre ritme!!




Salut i Pedals!!!

(Lluís Garcia)

dimecres, 3 de juliol de 2013

Tres Rius o millor.... remullades per Arnes amb La Moleta

El diumenge passat, tornem a sortir amb la Moleta per Arnes a l'estiu, s'esta convertint en una costum, i no m'estranya, quina xalera, si la ruta ja era bona de per sí, sumar a aquesta gent, en ganes de pedalar, i de fer conya no te preu.

A les 8:30 estavem a l loc de reunió de la Moleta i pujem tots junts cap a Arnes, on deixem els cotxes i ens dirigim al primer dels Rius, els Estrets, variem el camí avitual per remontar i ens fiquem sense penssar-ho dins del riu, com ja teniem clar que passaria avui pos ens remullem, que no serà l'única vegada.
Anem remuntant tranquilament el riu fins el pont que el travessa, esta tancat per perill d'enfonsament i Lluis Horta, en ganes de xalera, decidieix passar, en lo que ell considera aigua al genoll... jo crec que una mica més amunt, el nostre espert en llançar-se a totes les aventures, el segueix, i millor una foto que mil paraules. La primera llagrimeta del dia i no son les 10 que fort!!jajajaja 



Un cop arribats a la Franqueta passem a les veritats, pujdade pista fins el Coll de Monfort, pujada que tot i no ser dura pels desnivells és llarga i ens porta una horeta pujar-la, d'alt parem a esmorzar i a carregar piles per fer la baixada per sendera del dia, fins el Mas de Pau.
La senda esta bruta, tal com ens confirmen un parell d'escursionistes que pujen en direcció Terranyes, tot i això, i amb poques possibilitats, decidim fer-la de totes formes, molta pedra i set  arbres caiguts, que le vaig contar fan d'una bona senda una desgracia.
Al Mas de Pau, foto de rigor i ràpid que volem el banyet, però abans passariem el riu Algars varies vegades per refrescar-mos i xalar com a crios.

Les fotos del Toll també certifiquenel dit, grand matí de BTT i de bona companyia!

Este proper finde tornem a l'ataque, amb la VIP el cracks el dissabte, i a Benissanet el diumenge, vos esperem!

Les fotos aquí....

(Nando)