dilluns, 23 de maig de 2016

Figot Race a Riba-roja


Després del parèntesi endurero a Ainsa, tornem a la Xallenger, canvi de xip, i per a més inri en la prova que més pujades llargues té de tota la Xallenger, tot i així he de dir que enguany l'han encertat i tot i pujar molt i molt per pista en dues tirades llargues, les dues baixades per senda han estat d'escàndol.


Bé, prompte, ja que la sortida era a les 9:30 hem aparegut els Montbikers a Riba-roja on els voluntaris anaven acudint i les brases estaven preparades per començar a preparar les típiques clotxes. L'ambient fantàstic any rere any el poble bolcat i animant.
Sortim puntuals, 10 minuts abans, ja estàvem tots baix l'arc i emprenem la ràpida sortida del poble, però ràpidament començaríem les primeres rampes amb fort desnivell que col·loquen al lloc. Primers 6 km amunt i al cap de poc desvien als de la curta, ja em quedo amb les fatbikes, mal senyal jajajaja. En arribar als molins tinc la moto detràs, pitjor senyal jajaja, i el company que porto al costat em diu que queden dos o tres només.... solto el got de l'avituallament i avall, la sorpresa una senda molt llarga, crec que 3km o més en fort descens i algun tram tècnic, això em permet avançar 10 o 12 bikers i no patir perquè m'acasse l'escombra.

video de Rodri!!!

Segona pujada forta i novament sorpresa en la senda de baixada que també és ràpida i molt bona, però molt esposada i amb el vertigen que tinc, no la puc gaudir massa, el fet de veure l'embassament de reüll no em feia el pes.
Aguantem l'últim tram i arribem prou sencers al poble, on coneixent l'ultima senda i les dones animant calia fer-ho damunt de la bici.

Felicitar l'organització, i a tot el poble, que demostren que vol dir implicar-se en muntar un esdeveniment i esperem que puguem per molts anys continuar venint a Riba-roja a passar un gran matí de BTT.

Ah!! Tornem a ser el club més nombrós.


(Nando)

dimecres, 18 de maig de 2016

Ainsa -Zona Zero

Megacrònica del pont a Aïnsa

divendres: 

Sortim per la tarde amb els nervis a tope i en ganes de pedalar, carreguem les bicis a la furgo i tots juntets fent bromes cap a Aïnsa. Dormim a l'Hotel Sanchez, lloc de fabula i molt recomanable si voleu fer aquestes rutes, es troba al costat del riu amb bones vistes i el millor ambient. Només arribar ja veiem de què va el tema, més i més bicis de gama alta amb les seves respectives sabates de taco i amplada en consonància.
La idea que portem és fer rutes de 25-30 km al matí i poder tornar a Aïnsa a dinar, a les tardes rutes més curtes sense perdre el poble de vista i així doblar jornada.

dissabte: Pais de Lobos
A les 8 els primers només obrir el menjador estem esmorzant, cadascú amb les seves manies i preferències, però només us diré, que un va ser capaç de fotre 8 napolitanes de xocolate a l'esquena, un bon repte per sortir a pedalar jajajaja i que repetiria en successives etapes.
Avui decidim fer la ruta 9 -"Pais de Lobos" al matí, ruta de 32 Km que ens portarà al poble abandonat de Morcat, volta exigent amb llarga pujada fins Morcat on parem a fer el bocata que portem i gaudir de les vistes.

Després la baixada de Morcat, senda molt molt tècnica, però on hem demostrat d'on venim, i sense fer cap peu, com dia Eber en les seves cròniques jajajajajaja. Portem mitja volta i crec que ha quedat clar que el finde serà impressionant, de pedalar i de descobrir on tenim els límits musculars per aguantar les llargues baixades.

Pugem a Guaso on des de la Torre farem una altra senda de baixada també molt tècnica per tornar a Magudgued i d'allí ja en pla fins Aïnsa.

Track i crònica ampliada d'altra gent.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9823316


Dinem el plat combinat de la ZonaZero i descansem fins a les 16:00 on a toc de xiulet Lluís ens recorda que toca la segona, reconeixem que després d'aquest "rutón" no podíem fer alguna cosa llarga, triem retallar per anar directe a una de les estrelles de les senderes, LA PARTARA, que ja ens recomanaven diversos bikers coneguts, però que particularment a mi fa perdre l'oremus... els crits i altres comentaris que vaig fer els deixo per la memòria dels participants en la baixada (eh Agustí) jajajaja.



diumenge: Bajo Peñas
Com superar el d'ahir, pensàvem que seria complicat, decidim fer la ruta 7- Bajo Peñas, que ens permetria veure la major part de la baixada "Maxiavalanche", que pel que preguntem, permet als bikers que vulguin, fer un remonte en Taxis fins al Collado Cereza i baixar tota la senda de la EWS (Enduro World Series). Nosaltres farem la part des de Oncins fins Ainsa.

La pujada fins Oncins es fa en gran part per una senda de pujada molt bona, el tram final per asfalt, un cop d'alt i per recuperar esmorzem. Deixem passar a l'entrada de la senda d'Oncins a varios bikers, pensem que millor no molestar, però al final ens adonem que de pas, no ens demana ningú en els tres dies... "no estamos tan mal" potser jajaja


La baixada, molt tècnica en la primera part i després en un segon tram molt ràpid passant per les típiques lloses grises del terreny, senda espectacular que entenem que estigui a la copa.
Ja estem a Aïnsa, també a hora de dinar, aquesta vegada fem unes pizzes i descansem comentant la jugada, per la tarde a què no sabeu on anem? Pos repetim la pujada al Coll de Partara per fer les altres dos baixades possibles, després de parlar en el monitor d'Enduro que dinava al costat nostre i que ens recomana fer un PR entre les dues voltes per evitar tornar a Ainsa.

Cingles: Baixada d'infart també de la EWS d'enguany, molt més picada que la Partara però amb aquell puntet tècnic que et deixa extasiat. Potser la triaria com la millor algun dels altres integrants del club... però això no acaba aquí.
Express: Retornem pel PR senyalat al mapa i remuntem amb un tram a peu fins al Coll de la Partara per fer l'altra EWS, la Express, que com el nom diu, també té la seva velocitat. Senda de 10,5 que seria la meva especial si no fos pels trams exposats i que el vèrtigen em fa llevar gas. Ràpida i que obliga a cridar ENDUROOOOOOO!!! jajajaja


Quin dia nois!!, a sopar i a dormir, avui no sortim ni de l'hotel el gintònic a la taula que estem baldats.

dilluns: ruta 6- Trilogia de Sant Vicente


Avui el despertador ha sonat si no no ens aixequem, però al moment penses, tu et perdràs un dia com el d'ahir?? Ni que sigui caminant pujo per fer aquestes sendes... Esmorzem de lujo com cada dia i repassem les bicis, ahir tres van haver de canviar pastilles de frens i les portaven noves.. No dic res més. A les 9:00 com cada dia arranquem, he de dir, que Lluís té la gran culpa de què tot ha sortit rodat, coneixia les rutes, el terreny, els tempos i com s'havia de plantejar la sortida.. La culminació la ruta d'avui ideal per fer-la cascat, dos pujades per pista i una per asfalt molt suaus en gran part i que no ens han desmanegat del tot per fer tres impressionants baixades... i a la 13 a Aïnsa.


No es pot demanar res més, tampoc puc allargar-ho més, sinó això pareixeria un sermó... L'únic que us puc dir, és que si us agrada baixar, pedalar, el paisatge i passar uns dies d'enduro això és el "puto paraiso".



Ara a pensar quan podem tornar a fer una escapada.... veient les cares d'aquests javalins ...no tardarem

(Nando)

dimarts, 10 de maig de 2016

Bandolers 5.0

Diumenge juguem quasi a casa, i això es nota, tornem a ser el club més nombrós, tot i faltar-nos habituals, però tindre cursa a 10 km és un luxe que no es pot perdre.



A més, enguany els companys de la Ràpita preparaven un circuit amb novetats i per mi, l'encerten al 100%, afegeixen, no sé com, més i més senda, a un camí dels bandolers que pareix que no acabi mai, i lleven la pujada a Dario que aportava més bé poc.

La sortida explosiva des del Ciment, que nomes arribar a dalt ja t'ha ficat en situació i tirem cap a la llarga que pareix que matarem el constipat, agafo roda de Jordi Martí i fem totes les sendes dels Bandolers junts, quina xalera, el cabró em fot ple de fang, però anar a roda té això, jajajaja.


Després perdo la roda a la pujada a la Gossera però recupero a la baixada una mica, avui estava prou endreçada i emprenem la pujada al Napo, quan ja tinc a Jordi començo a notar la falta d'entrenament i decideixo guardar forces pel tram final, Elena de la Ràpita, em recorda la pujada a la Santet i dic... frena noi jajajaja.

Fem la baixada i la senda, crec que es diu de Sita, molt bonica amb trams de paladar i el final amb forta baixada, allí men adono que alguns s'han passat de llarg i no han fet el gir a dreta perquè la línia esta molt trepitjada, tirem cap a Solito on encara no entenc faig un PR al Strava jajajaja.



Pujada en la llagrimeta al Santet i a meta on tenim com és costum, fideus, musclos i postre, tot un luxe, aquests rapitencs de menjar i beure en saben un rato llarg.

Felicitar-los per damunt de tot, el circuit molt bo, i quan fas trams nous, sempre surten coses que no pensaves, i l'experiència te la dóna la cursa, per molt que penses que ho tens controlat, fins que no es fa la primera amb un circuit nou, no saps on sortiran els problemes.

video de Rodri



Ara a continuar amb la Xallenger que cada 15 dies tenim novetats... la següent amb circuit nou també.

(Nando)